EL MESTRE FELIP


   
 Text del llibre de Peregrín Lorens "AQUÍ, EL EMPASTRE..." pag. 73,74,75.

       La súbita enfermedad de Filiberto Rodrigo se agravaba cada vez mas de modo alarmante, llegando incluso a desconcertar al medico que le asistía; hasta el extremo que permitirse insinuar al señor Murcia la conveniencia y aun la necesidad de que el enfermo fuera trasladado a Madrid para ser puesto en observación y tratamiento por médicos especialistas. Así  durante su vida, el hombre no hace mas que vagar en torno a la tumba. Las enfermedades son como ráfagas de un viento misterioso que le aproximan mas o menos al puerto. La ráfaga que empujaba a nuestro gran director era tan violenta como definitiva. Por permisión de Dios, el libro de su vida iba a quedar cerrado súbitamente.

       
Full de premsa que explica la mort del mestre Felip i tot el que va passar. 

 Y el 29 de ese mismo agosto, Filiberto Rodrigo entregaba su alma a Dios, lejos de su hogar y sin que tuviera el consuelo de dar el ultimo adiós a sus compañeros y familiares. Cuatro días escasos habían bastado para cortar de raíz aquella afanosa vida, precisamente en el momento mas culminante de sus triunfos. Su mágica batuta había enmudecido para siempre. La vida es una cadena de luto y de funerales que nos oprime siempre y no se rompe nunca. Cada uno de nosotros somos un eslabón de esa cadena misteriosa. Los que vivimos no tenemos mas que el minuto presente; el que le sigue es de Dios. No es difícil imaginar el estupor que en los ánimos de todos los profesores de EL EMPASTRE se produciría al recibir la triste noticia del fallecimiento de su admirado director y querido compañero cuando se disponían a salir de Tarazona ese mismo día 29, ya que rabiase suspendido en dicha ciudad el espectáculo a causa de un a aparatosa tormenta. Nunca se calibra la justa y autentica valía de un hombre, sino cuando muere. En aquellos instantes supremos de dolor, la genial figura del Mestre Felip se agigantaba extraordinariamente ante los ojos de los músicos catarrojenses. Ellos habían sido testigos de todos los afanes, de todos los desvelos y sacrificios de su querido director. Sin el, quizá la Banda hubiera fracasado en sus mismos comienzos. Su entusiasmo y su aliento fueron siempre llama viva que empujaba a todos hacia la conquista del triunfo y de la fama. Pero, sobre todo, y como admiraban
entonces aquella personalidad excepcional, con su arte y maestría propios, inconfundibles, y aquella facundia y gracejo y simpatía que se escapaban por todos los poros de su ser con una naturalidad tan admirable que entusiasmaba a todas las gentes! Y, abatida por el peso del dolor, doblemente intenso por lo súbito e imprevisto, la gran familia de EL EMPASTRE iniciaba su viaje camino de la capital
de España para rendir su ultimo homenaje al maestro, al amigo, al hermano muerto. Siempre sera verdad aquello de que sentimos la muerte de un amigo como la nuestra propia. Es algo que se desprende de nosotros; un mundo de recuerdos de la infancia, de intimidades familiares, desentimientos comunes  que desaparecen. Alguien ha dicho, con sentido eminentemente filosófico,
que la muerte de nuestros amigos no se cuenta desde el instante en que
mueren, sino desde aquel en que dejamos de vivir con ellos...

Full de premsa que explica la mort del mestre Felip i tot el que va passar. 

      Celebradas las exequias funerales en Madrid el dia 30, por la mañana, con asistencia del clero de la parroquia de San Martín .(calle del Desengaño), y previas las oportunas gestiones, nuestros profesionales se dispusieron al  acto emotivo de trasladar los restos mortales del inolvidable director a la villa de Catarroja, patria y cuna de EL EMPASTRE. Y se organizo la caravana. ¡Qué contraste entre aquel interminable sartal de viajes, saturados todos de ilusión, de alegría, de fantásticos proyectos, y este viaje funeral transido de tristeza y envuelto en el gran silencio de la muerte...! Un viaje histórico que necesariamente había de quedar impreso en los anales de la Agrupación enmarcado con crespones de luto y siemprevivas de recuerdos fraternales.

    La triste noticia de la muerte de Filiberto Rodrigo se extendió rápidamente por toda la población catarrojense. La villa entera de Catarroja, sin distinción de clases ni idearios, acudió a recibir los despojos de aquel preclaro hijo que tantos días de. gloria la ofrendara paseando con orgullo su nombre por todos los pueblos de España, instalándose la capilla ardiente en los locales
de la Sociedad Musical “La Filarmónica”, de la que era directivo. Al día siguiente, por la mañana, último de agosto, celebrábase el acto, siempre imponente, del entierro, que constituyo una manifestación masiva de dolor y de afecto hacia el gran artista catarrojense; no solamente por parte de sus propios paisanos, sino también de nutridas representaciones de distintas ciudades y de destacadas personalidades, entre las que figuraba el capellán del Hospicio de Zaragoza. Cuando ya en el cementerio se recito el ultimo responsorio y era llevado el féretro al lugar de la sepultura, uno de los compañeros no pudo contener el desahogo de su corazón dolorido, musitando casi entre labios, en medio de aquel silencio impresionante, esta sentida expresión que era todo un panegírico:






 —Adiós, Felip. Encara que te quedes açí, tu continuaras siguent, com hu has segut sempre, L'anima i la vida de EL EMPASTRE...


DISTINCIÓ MEDALLES ALS FUNDADORS 1968


          El 25 de setembre de 1968, per la nit i al camp de futbol, que abans estava  en la que és hui  Plaça Major, coincidint amb les festes patronals del poble, El EMPASTRE rebrà dels seus veïns un grandios i caloròs homenatge.   
          

Dos músics “decano- fundadores” de la Banda: José Almarche Alapont, molt de temps apoderat de l’agrupació, i Juan Mari Albert.

        La regina de festes Srta Mª Asunción Ramón Peris els va col.locar la medalla distintiva en prova de reconeixement a la labor artística i social i per haver portat  el nom de Catarroja arreu del món.  

         La Corporacio Municipal, autoritats militars i de l’església,  la cort d’honor de la regina, clavaris… el Cónsul de Colombia Don Adrian Sancho presidien l’acte al que el poble acudi en massa.

    Van parlar Peregrin Llorens cronista de Catarroja i autor del llibre de la història de la Banda i Emilio Porcar, alcalde.

   Actuaren, a part d’El Empastre,  els “Coros y Danzas” de Real de Montroy que interpretaren i ballaren la copleta del “Tio Maravilla”, famós cantautor popular catarrogí dels anys  1920.



Reportatge d’Ernesto Fortea a Levante 1-10-1968
Fotos  Mª Asunción Ramón Peris i Pedro Marí Mayo

 Mes detalls al llibre:  Aquí, “El Empastre”… pag 237

Juan Bta. Artola,
 cap de la Comissió “Un tall d’empastradors” de Fòrum.





CERVANTES I EL EMPASTRE,





















EN ELS 400 ANYS DE LA MORT DE L’ESCRIPTOR.
                                                                                                                                             Juan Artola     
                 L’originalitat i comicitat de El Empastre venen de lluny i és exemple de la grandesa i poder creador de la tradició del poble valencià.
          Després de les grans actuacións en les places de bous més importants del món, el que va ser cronista de Catarroja Peregrín  Llorens i Raga, senyalava com un fet teatral, una pantomima, que per les raons que foren,  va afegir la condició de taurina a l’espectacle  de la banda comicomusical: una espècie “d’espantada” de l’entremés cervantí  “El Retablo de las Maravillas, recurs còmic utilitzat també pels músics que, vestits de frac i barret de palla, portaven a terme en fer sonar els clarins,  trompetería de la banda, que anunciava l’eixida al rotgle d’un bou inexistent . José Prat, catedràtic de la Universitat de Bogotà, comentava este fet quan la banda el va nomenar soci d'Honor durant la visita al senat a Madrid.
            El cas va ser que un nou de setembre de 1928, estant actuant a la placa de bous de Vinaròs, la célebrada pantomima  es féu realitat. Havia nascut l’agrupació comicotaurina i musical.

                                                                                                                                               

Text de Pelegrín Llorens que reproduim tot seguit. pag.61

       En todas las actuaciones de esta ultima etapa, EL EMPASTRE habia
instaurado un número sensacional que provocaba siempre la hilaridad y el
regocijo de los públicos. Una auténtica pantomima que, naturalmente, solo
podía darse en las plazas de toros. Era ni mas ni menos que un “poutpurri”
de los mas salerosos. Cuando el “respetable” creía que se habían interpretado
los últimos compases, disponiéndose a aplaudir y a vitorear, de repente las
trompetas rasgaban el aire con el clásico “aviso” anunciando la salida del toro.
        Un silencio impresionante inundaba la plaza, y todo el mundo volvía instinti-
vamente su mirada a los chiqueros. Y entonces, los músicos, sin quedar uno,
echaban a correr simulando un miedo atroz a que el cornúpeta apareciera por
el toril. Pero..., claro está. El toro no salía nunca. Y la reacción del público
al sentirse así “capeado”, era, como hemos dicho, siempre regocijante.
Piles bien. Esta pantomima, sin EL EMPASTRE pretenderlo, ni siquiera
sospecharlo, vino por fin un día a cambiar en parte la fisonomía de su espec-
táculo. Vale la pena que hagamos hincapié en esta circunstancia con todos los
caracteres de anecdótica. Contratado por el empresario de la plaza de toros
de Vinaroz, don Eduardo Torres, hallábase girando una tournee por toda
la comarca tortosina, Amposta, Alcanar Ulldecona... Era a principios de
septiembre. Y el día 9, por la tarde, según dicho empresario lo tenia pro-
gramado, habíase de actuar nuevamente en la ya conocida plaza de toros de
Vinaroz. El señor Torres llevaba secretamente su plan. Un plan-sorpresa que
ninguno de los músicos de nuestra Banda conocía. La plaza estaba, como
siempre, a rebosar. EL EMPASTRE se esta llevando al publico de cabeza.
        Aplausos, ovaciones, carcajadas... Ha iniciado los primeros compases del
“poutpurri” tan celebrado en todas partes. Al final y en medio del gran silen-
cio, suenan vibrantes las trompetas dando la llamada de salida del toro. Había
empezado la pantomima. Los músicos, siempre al compás de la música y
de la batuta del director, inician sus carreras y aspavientos simulados como
huyendo de un toro imaginario. De repente, y ante el gran asombro de los
músicos y de la plaza entera, se abren las puertas del chiquero y sale al ruedo,
disparada como una flecha, una vaquilla con verdaderas ganas de embestir.
Dios mio, la que se armo...! La sorpresa había sido tan tremenda, que no
pudieron ser evitados los primeros sustos y unos cuantos revolcones. La panto-
mima habíase convertido en la mas cruda de las realidades. Pero nuestros
incomparables artistas reaccionaron pronto. Ellos no podían así como así
quedar en el espantoso ridículo. Y echando mano de los guardapolvos a guisa
de capotes, empezaron a “torear” al animalejo entre los “oles” y ovaciones
de los espectadores. Lo que muy bien hubiera podido resultar un triste fracaso,
se convirtió en el más ruidoso de los éxitos. Y miren ustedes por donde, desde
aquellos mismos instantes, la fisonomía comicomusical de EL EMPASTRE
se transformaba también en taurina. Sin pretenderlo, el empresario en cuestión
con su bromita guasona, acababa de vincular nuestra popular Agrupación a la
gran Fiesta Nacional.
       Y con este nuevo y flamante número taurino incorporado a su riquísimo
repertorio, continuó EL EMPASTRE su tournee artística por esos pueblos
de Dios, entre las manifestaciones de entusiasmo de todas las gentes. Es ver-
daderamente simpática y curiosa la referencia que nos da uno de los propios
músicos “actores” en la célebre tarde de Vinaroz, tomada de sus notas particu-
lares: “Al día siguiente —dice—, la vaquilla en un camión, la Banda en otro
y el empresario en su coche, formando caravana, fueron a Alcañiz, donde
se dieron tres días de actuación en la plaza de toros con la Banda y la va-
quilla...”


Consultar El Retablo de las Maravillas de Cervantes.
Cartells de Consuelo Peris.

DESCOBERTA DE LES PLAQUES


LES FALLERES MAJORS FAN LA DESCOBERTA

   Marta Polit i Marta Bort van ser les encarregades de descubrir les plaques commemoratives de l’aniversari de El Empastre.
   

  Congregats a la Plaça Nova: Fòrum Catarroja i membres de la comissió, antics músics de la banda, l’alcalde Jesús Monzó  i l’equip de govern i regidors municipals del PP vam rebre a les nostres falleres Majors.

   Tots plegats i en comitiva, ens dirigirem a cap el C/ del Peix, on la fallera Major Infantil, la xiqueta Marta Bort, efectuava la descoberta d’una placa en la façana de la casa on es va gestar la nostra banda còmica. Unes paraules del cap de la comissió, fent història del que fa cent anys allí es vivía, van servir de preàmbul a l’acte endolçat pel pasdoble València. Acabavem amb el cant dels versets que Pepa Garzon i el seu marit, propietaris de la casa, van intepretar de manera emotiva.
      

    A continuación passarem al C/ El Empastre. De vell nou Juan Artola explicava el motiu i les raons per les quals allí es reuniem. El poble de Catarroja homenatja a la banda en el centenari de la seua fundació. Això es el que resa en la pedra que va ser descoberta per la Fallera Major, la senyoreta Marta Polit. Tot seguit, Jesús Monzó i Vicent Diego, President del Fòrum, col.locaven una corona de llorer sota la làpida com a mostra d’homenatge i reconeixement a la Banda còmica catarogina.

 

   Ja en la plaça Major es lliurava una làmina a cada fallera Major com a recordatori de la jornada viscuda. Tancava l’acte les paraules de l’alcalde de Catarroja.


        
       
.

MÚSICS I ENTITATS

CLOENDA DEL CENTENARI FUNDACIONAL

      Diumenge 6 de febrer va ser el dia escollit per reunir a El Empastre.
Al voltant de la taula, on Fòrum havia preparat un esmorzar fester, se congregaven tots aquells que han fent realitat les diferents activitats de l’any de l’aniversari. Era la fi d’una anualitat carregada d’esdeveniments amb un mateix objectiu: Homenatjar a la banda comicotaurina i musical catarrogina.
Alcalde i regidors municipals, patrocinadors i col.laboradors, directius de les societats musicals catarrogines, antics músics de El Empastre i familia, junta directiva del Fòrum i els membres de la comissió “Un tall d’empastradors” conformaven les més de setanta persones assegudes a taula parada en la societat Unió Musical. Instal.lacions on es va desenvolupar tot l’acte de cloenda.

       
  Després de l’àpat vam passar al saló d’assajos de la banda, on el President del Fòrum Vicent Diego donava les gràcies a les autoritats i persones allí congregades.  Tot seguit, Juan Artola, cap de la comissió, presentava un vídeo que venia a fer un recordatori o memòria de les activitats que s’han portat a terme durant el 2015, any del Centenari fundacional.

    Acabada la visualització, la secretària del Fòrum llegia el punt de l’acta de la reunió de la Junta de govern de l’associació, on s’aprovaven les diferents distincions i detalls, que a manera d’agraïment, calia lliurar a persones i entitats que han recolzat l’event.


          Primer va ser als col.laboradors que estaven presents:


         1.-Rafael Reinoso, que va dibuixar la història de El Empastre, plasmant-la en una auca. 
          2.-Juan Ramón Jorge, creador del logo del centenari que ha presidit tot l’esdeveniment.


          Després van ser els Patrocinadors:

          1.-ACYPE, associació que var fer realitat els calendaris del 2015 i que arreplegava el detall la seua Presidenta.
        2.-Impremta Romeu, responsable dels cartells i demés documents que s’han anat elaborant.  Arreplegava el detall José Manuel Romeu.
      3.-“Mármoles Casañ”,  que ha treballat la pedra les plaques commemoratives. Arreplegava el detall Arturo Casañ.
          I finalment es van distingir als membres de la comissió “Un tall d’empastradors”: Miguel Marí, Vicente Esteve, Pascual Peris i Juan Artola.
          Els membres del Fòrum eren els que lliuraven un socarrat amb el logo del centenari a tots ells.
          

   Seguidament es presentava l’orla dels músics que formaven l’agrupació i es feia  l’entrega personal a músics i familiars, als Presidents de les societats musicals: Rafael Soler per l’Artesana; José Enrique Peiró per la Unió;  i a l’alcalde de Catarroja Jesús Monzó, amb la invitació de que es col.loque en l’espai lúdic dels majors de les Barraques.
    Posteriorment prenia la paraula Juan Artola que, dirigint-se al public assistent i de manera directa a l’acalde i regidors del poble, manifestava que, entre altres, hi havia un detall en el que havíem d’insistir tots plegats: Aconseguir el reconeixement artístic i cultural de la Generalitat Valenciana a la nostra banda cómica, cosa que en l’edició passada lamentablement no ens havien otorgat. 

        

  Per a sorpresa de tots, els antics músics de la banda El Empastre, feien un reconeixement personal a Juan Artola amb l’entrega d’un quadre en el que resa:

 Per la seua dedicació i treball de recuperació del llegat històric de la Banda Còmica EL EMPASTRE, en el centenari de la seua fundació, 1915-2015.

Tancava el torn Jesús Monzó, posant de manifest la importància del nostre patrimoni i el recolze municipal a este gran event. També ens va participar que durant el present exercici vorà la llum el llibre de El Empastre que s’ha preparat.

   I acabava la jornada matinal les notes de la banda Unió musical dirigida per Antonio Peris,  besnét d’Alberto Muñoz que fou director de la banda El Empastre, i que ens va oferir : un tema de mariatxis, el pasdoble Churumbelerias i per a finalitzar el Adiós amigo, que van cantar els músics.


NOTA: Caixa Popular i Recambios Colon, com a patrocinadors; Ramon Ramon i Antonio Llorens col.laboradors, l'u per fer els versets de l'auca i l'altre responsable del logo en moviment, també van ser distingits.





ORLA



             Creada  per Miguel Marí. Col.laboració, Juan Artola, Pascual Peris, Vicente Esteve i a tots els músics i amics que ens han facilitat informació. 
Gràcies per la col.laboració.

HISTÒRIA D’UN QUADRE

            La lona, amb el logo creat per Juan Ramón Jorge, fill de Paco i net d’Agustí Jorge Requena,  músics de la banda, de la famíla dels Faves,  ha estat present  tot l’any 2015 anunciant l’event del Centenari  al passadís de l’Ajuntament, que unix la Plaça Major amb la Plaça Nova.


Va ser convertida en quadre sota la mà de Salvador Ciges, portant a terme la idea del cap de la comissió.

Calia perpetuar l’aniversari i al mateix temps conservar el treball. Què millor manera, fer la conversió, regalar-la a l’Ajuntament i que la mostrara en les dependències municipals!!

En el concert de cloenda del Centenari, que ens va oferir la Banda Municipal de València el 19 de febrer de 2016, el President del Fòrum Vicent Diego li feia el lliurament a l’Alcalde de Catarroja Jesús Monzó, amb les paraules del presentador Juan Artola:

Sr. Alcalde

  La comissió ” Un tall d’empastradors”,  del Fòrum vol testimoniar el reconeixement al poble de Catarroja que, al llarg de l’any del centenari fundacional ha estat present,  participant, col.laborant i recolzant les activitats que s’han anat realitzant i que han posat de manifest el gran sentiment /APRECI que es té a la nostra banda comica, recuperant la seua memòria …
 i ho fem amb la seua persona, com a cap representatiu de tots els catarrogins, amb el lliurament d’aquest  quadre emblemàtic  que vindrà a fer present una part singular del nostre patrimoni  musical.

 Jesús Monzó, alcalde de Catarroja.
Aixina que, quan entrem a las dependències muncipals i pogam contemplar la imatge amb  tot el seu colorit,  ens vinga al cap l’alegria d’un poble representada en esta agrupació comicotaurina i musical EL EMPASTRE, el EMPASTRE de Catarroja.

Sota el quadre i en la pletina queda inscrit el text següent

AL POBLE DE CATARROJA,
BRESSOL I ESCOLA DE EL EMPASTRE

Les paraules anteriors van ser pronunciades per
ALFREDO ALAPONT BORJA, alcalde de Catarroja, en l’acte d’homenatge a la banda celebrat al saló de Plens de l’antic Ajuntament, ubicat a la plaça de la Llotgeta, el dia 13 d’octubre de 1954 al mateix temps que  se li lliurava un pergamí en el que constava:

     “Muy ilustre y artística institución musical que da honor a su pueblo: Catarroja” (1)

(1)   De l’acta de la sessió extraordinaria que celebrava l’ajuntament a les 19 hores del dia i lloc esmentat.
 Còpia facilitada per l’arxiver Pascual Guillem.


 Juan Artola
cap de la comissió Un tall d’empastradors.

CLOENDA DEL CENTENARI

   La més cordial benvinguda al concert  que, Patrocinat  i organitzat per l’Ajuntament ve a tancar tot un seguici d’actes, un any ple de celebracions, per festejar el Centenari Fundacional de la Banda El Empastre.

  Sr. Jesús  Monzó, Alcalde de Catarroja. Sres i Srs Regidors de la Corporació Municipal. Músics i falimiars de "El Empastre". Sr. President i membres del Fòrum de Catarroja...
Veïns i veínes, amics tots.
   Estem per a gaudir i recordar la nostra banda. I qué millor cloenda que la presència de la banda Municipal de València.

GRÀCIES, BANDA EL EMPASTRE

    La que amb una plantilla en un principi de 22 músics,  tots ells de Catarroja, deprés i pel temps ha anat variant en número i han anat incorporant-se músics d’altres pobles valencians, ha portat els seu espectacle pels tres continents… ha actuat en els lloc més emblemàtics… ha fet feliços a grans i menuts… i ha mostrat la seua valenciania per tot arreu, la que ja forma part del nostre patrimoni… del patrimoni del poble de Catarroja, bressol i escola de EL EMP

    I el present acte ve a testimoniar tot un sentiment  d’agraïment.


    L’agraïment dels catarrogins i valencians a aquell grup de músics que conformaven la banda i que han estat més de vuitant anys donant a conéixer pel món el nom de Catarroja i València. 


                                    Sr. Fernándo Bonete, director.

 És un orgull, una  satisfacció, el que estiguen entre nosaltres. Són vostés el punt de referència bandistica  del nostre poble, del poble valencià, per eixa raó, este concert homenatge de la Banda Municipal de València, ve a significar la coronació en el reconeixement a la millor banda comicotaurina i musical del món, El Empastre de Catarroja. 

                      Juan Artola, cap de la comissió Un tall d’empastradors


 CONCERT

BANDA MUNICIPAL DE VALÈNCIA  

 DIRECTOR   EN  FERNANDO BONETE PIQUERAS

    PROGRAMA
1ª PART
  •  EL CHALECO BLANCO Selección.......FEDERICO CHUECA 
  1. Preludio.
  2. Polka.
  3. Quintelo.
  4. Pasacalle.
  5. Seguidilla.
  • PRESENTACIÓN,  Proyección audiovisual.............................................LA COMISIÓ 

  • EN ER MUNDO.  Pasodoble...............................J. QUINTERO-JESÚS FERNÁNDEZ

  • PEDRITO BALAÑÁ.  Pasocoble................................................ANTONIO CLAVEROL

  • FERIA DE MANIZALES.  Pasodoble............................................................JUAN MARÍ

  • EL EMPASTRE.  Pasodoble................................................................PASCUAL PERIS

2ª PART
  • CUATRO MOVIMIENTOS.  Para banda sinfónica.......................FRANCISCO ANDREU
  1. Obertura.
  2. Intermedio.
  3. Divertimento.
  4. Final.
  • FANTASY VARIATIONS. Sobre un tema de Paganini.............................JAMES BARNES


    La comissió Un Tall d’empastradors del Fòrum Catarroja ha conclós l’any commemoratiu del centenari fundacional de la banda El Empastre amb un concert molt desitjat per tot el públic catarrogí: la banda municipal de València. Va ser el 19 de febrer en el TAC Francisco Chirivella, patrocinat per l’Ajuntament de Catarroja, amb una gran assistència de públic que acudia per diferents motius: records, familiaritat… però sobretot reconeixement a la banda de El Empastre i a la tasca de la comissió.

  La banda municipal de València va estar dirigida per Fernando Bonete amb un programa amb ullets a l’Empastre. La primera part va incloure “El chaleco blanco” de Federico Chueca; “En er mundo” de J Quintero –Jesús Fernández,; a més del pasdoble “Pedrito Balaña” del membre de la banda Antonio Claverol; el pasdoble “Feria Manizales” del qui fos durant molts anys l’apoderat de la banda Juan Marí; i el pasdoble “El Empastre” del també membre Pascual Peris. Pascual es va mostrar emocionat per la interpretació de la seua obra per part de la banda municipal de València i que ja va ser estrenada per les dos bandes catarrogines, La Unió Musical i l’Artesana,  en el concert “Mà a Mà”. En la segona part del concert es va interpretar “Cuatro movimientos” de Francisco Andreu i “Fantasy Variations” de James Barnes.


   El director de la banda va felicitar als músics del públic i també als membres de la banda de Catarroja: Isabel Vila (flauta), Paco Bort (saxo alt), Pedro Giménez (saxo tenor) i Raül Junquera (trompeta). En acabar el públic assistent va mostrar la seua satisfacció pel concert esperant qualsevol altra data,i no cent anys, per tindre més actes relacionats amb El Empastre.     
Mariló  Gradolí.
                        




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...