La present pàgina pretèn deixar testimoni de totes les activitats que s'han anat realitzant al llarg de l'any del Centenari Fundacional, que s'han portat a terme entre tots, gràcies a la col.laboració d'entitats i persones que desinteressadament han aportat del seu temps, treball, experiència i records personals per a que el nostre patrimoni siga enriquit pels valors artístics i culturals de la Banda El Empastre de Catarroja. La Comissió "Un tall d'empastradors" de Fòrum Catarroja.
VIATGES PER AMÈRICA
VIAJES DE LA BANDA POR AMÉRICA
RESUMEN DE LAS ACTUACIONES DE LA BANDA EN AMÉRICA
|
L’ANY DE L’EMPASTRE
L’ANY DE L’EMPASTRE
Antoni López Quiles, Prv.
Cronista Oficial de Catarroja
Quan en el meu carrer i en el del costat (Reina-Port) hi havia tantes botigues que era una espècie de centre comercial que tenia capacitat per a tots i força per a preparar grans festes; quan en el poble teníem tants forns que pareix increïble que pogueren sobreviure; quan l’arròs s’escampava pels carrers i alterava l’àmbit de joc dels xiquets; quan la celebració de la Pasqua era tan vivencial que motivà una ritulant composició del mestre Izquierdo; quan la Societat Cultural i Recreativa ABC s’esforçava per donar sentit a la seua denominació i l’òliva d’Atenea que campava en el seu escut posava de manifest, simbòlicament, les inquituds culturals que la impulsaven; quan la piscina i el passeig dels diumenges es constituïen en referents per a la nostra joventut i la de la comarca… inclús abans, la Banda El Empastre no solament destacava, sinó que era tan potent per a transportar el nom de Catarroja per tans llocs del món que no agrairem mai prou a aquells músics la celebritat que adquiriren, perquè, la d’ells, també comportava la del tot poble. Parle de records personals, però la cosa ve d’abans.
En efecte, quan es posà nom a la banda còmico-taurino-musical, no podia imaginar ningú la dimensió internacional que arribaria a tindre. Per a explicar-ho, aludiré als seus viatges a hispano-amèrica, Europa, etc., i ho il·lustraré amb un exemple expressiu: ellà pels anys de la República (en les eleccions del 33 del segle passat), el polític Indalecio Prieto qualificava la candidatura adversària com «la banda del Empastre»; o la desqualificava, que tot pot ser, encara que la idea que vull subratllar és que la banda tenia tanta notorietat que servia per a qualificar amics o desqualificar adversaris.
Però és possible que eixa denominació tan encertada donara raó d’una de les propostes més autèntiques que ha tingut Catarroja per a fer-nos vibrar, per a entusiasmar-nos des de l’empastre que significava i representava la banda. Si em deixeu fer un joc de paraules, diré que l’Empastre tingué l’art de convertir en art un empastre. Feliç intuïció, per tant, la del nom, perquè en massa ocasions convertim la vida en un gran empastre que urgia l’aportació de la banda per a convertir-ho tot en humor.
Es tractava de proporcionar felicitat en temps no massa fàcils, i de produir-la sense sal grossa, a partir d’un sentit de l’humor elaborat. En le seues actuacions, ells oferien felicitat des de la potència de fer broma simpàtica, elegant; d’ajudar a somriure o a riure superant l’actitud bròfega, i treballant els millors sentiments del públic. I és que, en clau d’humor, portaven a la música i a les seues representacions les situacions quotidianes d’aquell temps, les parodiaven i aconseguien l’entusiasme popular.
Certament, en aquells temps no tenien la competència de les cadenes de TV –cadenes que, com Prometeu, prometen felicitat i acaben encadenant– però l’acceptació dels assistents a les seues festes sempre ha adquirit calibre superior. L’etiqueta de l’Empastre era garantia per a unes celebracions d’èxit, tal com acredita la lectura del llibre de D. Pelegrí Llorens Aquí el Empastre. Mosaicos de su arte y de su vida, i tal com alguns ens recorden; un servidor també.
Omplir la imatge de Catarroja durant pràcticament cent anys té mèrit; molt de mèrit. Gires internacionals, concerts, gravacions, tot producte d’esforç i preparació admirables, que generen en els catarrogins els millors sentiments d’afecte i d’adhesió. Ara el poble vol fer un gran homenatge a aquells genis del pentagrama i de l’humor, als grans fills de Catarroja, sempre fidels al seu poble: reconeixement, felicitació, aplaudiment, evocació, etc., són deutes que tenim amb la banda i que ara, en virtut del treball que porten a terme els organitzadors i amb suport de la Corporació Municipal i l’ajuda de la Diputació quedaran plasmats en un any dedicat a commemorar un fragment brillant de la nostra història. Per tant, en el programa de les festes patronals, que en tantes ocasions ells contribuïen a engrandir, els oferim la nostra memòria agraïda. Fa molt de goig ser fill i cronista d’un poble que ha generat una empresa humanitzadora tan gran, tan immensa com l’Empastre.
Amb un record sincer i agraït, bones festes a tots!
UNA HISTÒRIA PER ACABAR
UNA HISTÒRIA PER ACABAR
ARTICLE DEL LLIBRE DE FESTES MAJORS CATARROJA 2014
CATARROJA 2015. ANY DEL CENTENARI DE LA FUNDACIÓ DE LA BANDA EL EMPASTRE.
Sembla ben cert que les casualitats servixen, són rentables. Ho dic perquè fa un temps un jove músic, Hector Morellá, professor i membre de l’Artesana i que sempre porta la somrisa al damunt, em va passar una pel.lícula sobre El Empastre. La curiositat i l’interés que em desperten les coses del meu poble van fer que prompte la visionara i em fera sentir orgullós de ser catarrogí. Allí estava la banda que de menut em deixava bocabadat… al poble, a l’Albufera, a la plaça de bous…I res, vaig tancar l’aparell xiulant la melodia de no sé quin pas-doble. Però un detall es va quedar a la memòria, quasi de manera inconscient una data quedà retesa, com adormilada, esperant l’oportunitat que “bufant el braser del foc s’avivara la flama i posara en marxa tota una sèrie de resorts, com una màquina”. Temps després i treballant en els meus maldecaps es va produir l’efecte imprevist. Tot estava a punt, era el moment oportú, no hi havia temps.a pedre. La situació era apremiant, calia arraconar tot el que fins eixe moment m’ocupava i dedicar-me a un nou projecte, donar-lo a conéixer i fer partícip de la celebració a tot arreu. Estàvem acabant l’any 2013 i la cosa havia d’eixir a la llum i celebrar-se al llarg del 2015, perquè la llumeneta que es va quedar al meu cervell era el 1915, any fundacional de la banda “El Empastre”.
La primera documentació en consultar va ser el llibre biogràfic que Peregrín L. Llorens Raga va escriure sobre la banda, Aquí, “El Empastre”…mosaicos de su arte y de su vida, material que em van facilitar a la biblioteca del poble el bibliotecari Ramon Guillem. De la seua lectura i relectura ens hem anat nodrint de les aventures i desventures dels nostres protagonistes i la banda còmic-musical que conformaven. A meitat del llibre, concretament a la pàg 139 un detall em va cridar l’atenció:
…este año que acababa de cerrarse tenía para El Empastre una significación singular. Si alguien hubiera estado atento a las estadísticas habríase percatado de que en este mismo año de 1940 se cumplían veinticinco años exactos de la fundación…
Este comentari junt amb les paraules de l’escriptor: “lástima que no se solemnizaran como correspondía…” eren com una espècie de ventall que donava aire d’ànims les il-lusions de portar endavant el projecte, ja que pels motius que fóren no havia estat reconegut ni celebrat per ningú l’aniversari fundacional de la banda.
I de vell nou, continuant amb la lectura, em vaig sorprende que al cumplir-se el “Año Jubilar” del cinqüentenari de la fundació, manifestava P. Llorens:
…para todos incomprensiblemente pasara desapercibido. En este año…1965 se cumplian cincuenta años de la fundación de aquella primitiva PEÑA MUSICAL en pleno Carrer de Peixcadors de Catarroja…Auténticas “Bodas de Oro” de EL EMPASTRE, aunque a nadie se le ocurriera celebrarlas. (pág 220 del llibre).
Açò ja era preocupant. Què estava passant al voltant de El Empastre? No havia ningú del poble o de fòra que denunciara esta situació i preparara uns actes de reconeixement i conmemoració? No era volgut i respectat pel poble i resta de la comarca, província i …? La nostra banda, que arreu del món portava el nom de Catarroja i València, no era mereixedora? Què ocorria?
Estes preguntes anava fent-me mentre acabava la lectura biogràfica i arribava al final del llibre amb el cuquet de l’interrogant, per què?
D’una lectura més pausada de les fulles esmentades, vaig comprovar que Llorens realitza una defensa molt ben argumentada:
Los años jubilares se señalan siempre por la fecha de nacimiento. Nunca por los acontecimientos o refrendas oficiales que sobrevengan después. (pág 139)
o…esta clase de conmemoraciones se cuentan siempre, tanto en individuos como en entidades, a partir de la fecha de nacimiento u origen. Nunca en determinadas manifestaciones de la vida, por muy oficial, ceremoniosa o sensacionalista que sea. (pág 220)
Una atrevida interpretació em féu pensar:
Haurà persones, amb més o menys representació i/o autoritat, que no compartixen la data fundacional de 1915 delegant-la a altre moment?
L’autor vol deixar ben clara la seua postura. L’explicació detallada i reiterada que ens dóna ho fa entendre.
I ara, analitzant els dubtes se’m plantejava la següent pregunta, davant quina altra alternativa s’enfrontava l’escriptor? Quina és la data fundacional que consideren? En què es basa la seua posició?
Realitzant un breu treball de camp i personant-me al carrer del Peix, al barri de Les Barraques, a la casa número 7, on vivia Agustín Jorge Requena “Fava”, cèlebre saxofonista decano-fundador de la banda, rotulat sobre una làpida verda i obscura que dificulta la lectura, situada ésta a la façana de la vivenda, es pot llegir el text llaurat al davall d’una “lira lauredada”:
En esta casa se fundó en el año 1915 la Agrupación musical “El Empastre”. Septiembre 1969.
Podria ser que este marbre fóra col.locat arran de l’homenatge que va rebre la banda i l’autor de la biografia durant les festes Patronals de l’any indicat, segons consta en l’article periodístic del corresponsal de Levante, Ernesto Fortea, publicat al periódic el 4 d’octubre de 1969.
Continuant en la recerca, documentant-me i consultant diferents enciclopèdies a la biblioteca del poble vaig llegir en La Gran Enciclopedia de Levante T-6:
El Empastre…banda cómico-taurina-musical, fundada en Catarroja en 1915. Su primer director Filiberto…su éxito se basaba en combinar números musicales y cómicos a la vez que lidiaban un toro…
En la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana pág 113 s’indica:
Banda cómico musical fundada en 1915 …Catarroja…
En la Enciclopedia Catalana:
Banda musical còmica fundada a Catarroja 1915 (l’Horta)…
El polític, periodista i estudiós, Dº José D. Prat Garcia, Soci d’Honor de la Banda, en l’escrit de 2 de gener de 1974 al Diari “Aquí”, a l’article Nota de Teatro, amb el títol “El Empastre”, cita textualment:
“… allá por 1915…huertanos y artesanos de Catarroja…”
A la premsa, ràdio, TV… els propis músics i reponsables de la banda, manifestaven al llarg de les entrevistes i fent història de l’agrupació, la data fundacional referida.
Tothom coincidix i tots assenyalen l’any fundacional de 1915.
Tornant de nou al llibre, a la página 29, llegim que:
A partir del verano de 1915…El Empastre organizaba todos los años…una excursión al Perelló.
…apoderado de la Agrupación don Juan Marí Asins, nos precisa al detalle las cantidades recaudadas en cada una de aquellas actuaciones…
…la primera recaudación…1915 fue de veintitrés pesetas…subió en el siguiente año 1916 a setenta y cinco pesetas…
A la página 39 de la biografia apareix una foto amb els components i amics de la banda en el Perelló. Són els anys fundacionals i els músics porten com a senyal d’identitat un barret circumdat per una veta on es pot llegir amb lletres majúscules: EMPASTRE.
A la Biblioteca Nacional, datat a l’estiu de 1916, concretament el 6 d’agost, hem localitzat una fulla del periòdic “La Correspondencia de Valencia” que porta un curiós anunci:
Al Casino Liberal Agrario de Catarroja, concierto por la Banda Filarmónica de la localidad…
En la segona part del programa s’anunciava la interpretació de la peça musical: “Empastre político-musical catarrojense” (de un filarmonista).
Molt curiós, en un concert on també es va interpretar la VII simfonia de Beethovhen apareix en l’audició una peça musical que porta ja en el títol la paraula “empastre” i de la qual podem aventurar que seria un “arreglo”, a manera de composició, fet per un dels components de La Filarmónica i que, amb el consentiment oportú, descrivia musicalment i irónica una determinada situació al poble.
Tot un testimoni del que farà i interpretarà pel temps la banda.
Ara poc més o manco, ja disposava d’elements suficients d’una de les parts. Calia descobrir i recollir la informació que s’oposava i que manifestava un altra postura.
He estat anant a peu al meu treball durant més deu anys i sempre he fet pràctiament el mateix recorregut: Camí Real, C/Paluzié unes vegades, C/ Empastre altres, Avd. Rambleta. Mecànicament arribava amb els maldecaps de sempre, pensant i preparant la faena que calia realitzar en el dia. Quan en el trajecte em relaxava em dedicava a observar el carrer: edificis, portes de las cases, façanes, farols, rètols dels carrers…i mira per a on!! Em vaig quedar fet de pedra quan un dia recollint informació urbana, al cantó del Carrer Francisco Llorens amb el Carrer de El Empastre, prop de la imatge de la Verge del Pilar, una làpida de marbre, grisa i sense pretensions, mostra la següent inscripció:
Calle El Empastre.
El pueblo de Catarroja en el cincuentenario de su fundación. 1926-1976.
La interpretació estava clara. Es pot dir que, segons consta a la paret, la data fundacional de El Empastre era 1926 i les autoritats corresponents, a instàncies d’altres, van permetre i celebrar l’esdeveniment convençuts que veritablement era el que corresponia i calia fer: Homenatjar la banda en exia data fundacional.
Mirant la premsa de l’any 1976 i concretament el diari Levante, apareix un article, del corresponsal local del diari, advocat i assessor de la banda, el ja citat Ernesto Fortea, que porta el titular:
Triunfo de la banda El Empastre de Catarroja en Madrid i està datat el 27 de gener de l’any que hem citat. El primer paràgraf l’utilitza per a lloar l’actuació en el VI Festival Mundial del Circo i aprofita la crítica del diari ABC per aplaudir la comicitat que la caracteritza. El segon paràgraf s’inicia excusant la banda per no estar present als actes d’homenatge que el poble de Catarroja pensava tributar. Textualment escriu:
La actuación en Madrid en la fecha en que la banda cumplia sus bodas de oro, cincuenta años el día 28-12-75, cuando por primera vez actuaron en plan “serio”, es decir , como espectáculo contratado en el teatro Ruzafa de Valencia, impidió que Catarroja tributase homenaje…
Continua el text amb un resum de la crònica d’altre periodista valencià, Justo de Avila, que també ha tingut molt bona relació amb la banda i que Fortea transcriu:
…que sus paisanos sabrán reconocer su trabajo y superación durante tan largo periodo de tiempo y que esta conmemoración sirva para así demostrarlo.
Els actes d’homenatge es portaren a terme quan la banda, finalitzats els compromisos artístics, estava al poble.
De vell nou s’assabentem pel cronista local E Fortea del actes que es van realitzar i que la seua crónica, apareguda al Levante el 31 de març de 1976 relata:
…extraordinario Concierto en la Sociedad Musical La Artesana…actos organizados por el Ayuntamiento... homenaje a la Banda…que actúa en la segunda parte del programa…No asiste el cronista y autor del libro biográfico…manda un telegrama. (dóna què pensar, al no estar en sintonia amb el que estava portant-se a terme)
El dia 2 de abril de 1976 finalizarán los actos con: Misa en San Miguel, descubrimiento de una placa conmemorativa en la calle dedicada a la Agrupación y cena de confraternidad.
El descobriment de la placa conmemorativa al Carrer “El Empastre”, ve a explicar en part la data de 1976.
Pel que fa a la “cena de confraternidad”, gràcies a l’aportació de Vicente Esteve Ramírez, saxo tenor de la banda, que ens ha facilitat tot tipus d’informació i material, hem pogut observar i llegir entre altres, el “ticket” que es va lliurar als músics per a l’assistència al sopar en el restaurant Villar de Catarroja, hui desaparegut i del que queda el solar al Camí Real, del qual reproduim una part del text.
Homenaje del pueblo de Catarroja a la famosa Banda “El Empastre” en sus bodas de oro.
Cena: día 2 de abril, 9 noche.
En eixe sopar, es va fer lliurament per l’alcalde Joaquin Pedro Vila, d’un quadre pergamí ben il.lustrat i treballat, que conserva la Societat Musical l’Artesana, en el que està escrit:
El M.I. Ajuntament de Catarroja
A “EL EMPASTRE”
En el cinqüentenari de la seua fundació
En prova d’agraïment per l’exaltació del nom d’aquesta vila
i la seua difusió n’Espanya i estranger.
Catarroja a 2 d’abril de 1976
El Alcalde.
Signat per Joaquin Pedro Vila.
Després de tot açò ja dispose dels element que buscava i puc objectivament emetre la meua opinió referida a les preguntes que em plantejava, als per què que en un principi en formulava i que s’han anat aclarint.
D’una part, els defensors de que la banda ha de tenir el seu fundament institucional en el moment que, de manera reglada i oficialitzada, mijançant un contrat comercial, reflexa el seu nom de EMPASTRE, que ens situa a l’any 1925, data en què actua al teatre “Ruzafa” de València el dia 28 de desembre, dia dels Innocents.
D’altra, el que manifesta Peregrín Llorens i Raga, que defensa i argumenta com a historiador i cronista amb les dades que va aportant i que semblen ser ben significatives.
En quant a la làpida del carrer, m’incline a un possible error de la persona que ho va manar o ho va treballar. El 1926 no té ni peus ni trellat, i més quan a rengló seguit ho justifica amb “el cincuentenario de su fundación”. Porta a la confusió i crec que caldria rectificar.
La veritat siga dita, ha anat passant el temps i arribats a l’any 1990, que segons Llorens y Raga se celebrarien els 75 anys, ningú ho ha recordat, a l’igual que el 2000. O no es van adonar o no va despertar l’interés. És clar, la nostra Banda s’havia fet major i estava a les acaballes, en poc de temps dexaria d’estar activa.
Els temps havien canviat, però no la memòria.
En un moment de la nostra història, quan la major part de la població catarrogina i valenciana... no sabia llegir i escriure, existien al poble dos i tres bandes de música (al 1910, SOCIEDADES FILARMONICAS: La Artesana, La Musical, La Primitiva, segons consta a la Guia Comercial de Valencia y su Provincia de Bailly-Bailliere). Com pot ser possible això? Els catarrogins de primeries de segle XX no ho tenien fàcil: guerres, vagues, anarquisme, caciquisme...fam i poc de treball. Tot barrejat i amb un bon caldero, cuinat al nostre barri de LES BARRAQUES sembla ben cert ser un EMPASTRE.
En un principi el conformaven amics i músics del poble que, amb la interpretació informal i molt personal del seu repertori musical, l’única cosa que pretenia era divertir-se. Però alló va anar a més quan, en les eixides que anualment feien al Perelló, les particulars actuacions enganxaven a un auditori que escoltava, reia i aplaudia. I la cosa va ser que es van atrevir a mostrar-ho al mestre José Serrano, que alli estiuejava, i li va encantar i a més a més els va animar a seguir en eixa trajectòria.
Creadors dels famosos poutpurris musicals, junt amb les paròdies que interpretaven, han conformat un espectacle singular dins la musicologia clàssic-humorística valenciana del segle XX, la qual cosa i amb les seues actuacions, ha transmés arreu d’Espanya i del món.
A més a més el seu espectacle es va enriquir amb la sort taurina de tal manera que:
“…el espectáculo cómico-taurino queda establecido en todos los países que celebran corridas de toros…se celebran en fiestas nocturnas, en pleno verano…número obligado al final de los festejos. Tal modalidad fue introducida con singular fortuna por EL EMPASTRE , notable banda musical valenciana, que tocaba en el redondel mientras se lidiaba.”
JOSE M DE COSSIO “LOS TOROS” T-1 pàg 722.
És el poble senzill, alegre, irònic i festiu el que va crear la que seria després l’Agrupacio Còmic-taurina-musical més important del món (1). La que a través dels anys ha projectat el nom de Catarroja, València i Espanya per Europa, América i nord d’Àfrica. La que amb els vint-i-dos membres (després ha anat variant) ha estat més de mig any fora de casa delectant el món amb el seu art. I com deia un periodista de Colòmbia “nos han dejado asombrados, con los labios lelos, paralelos, como el poema de León ¡Absolutamente boquiabiertos!”(2)
Hui l’Agrupacio ha desaparegut (l’any 2000 es dona per disolta) i al complir-se el CENTENARI del seu naixement és la nostra intenció mostrar a Catarroja, a València, a Espanya i al món que, un grup seleccionat de catarrogins (després se n’afegirien d’altres pobles de València) eren capaços d’actuar en els llocs més emblemàtics; eren capaços de fer riure i divertir la gent; eren capaços d’omplir una plaça de bous; eren capaços de mostrar la seua valenciania per allà on anaven; eren capaços d’actuar generosament; eren persones que sabien sofrir la falta del caliu familiar; eren això tan especial que ja no pot repetir-se:
eren ÚNICS!!
“Un tall d’empastradors”, Comissió del Forum de Catarroja no vol deixar passar de llarg este gran esdeveniment. Hem preparat un projecte molt ambición i il.lusionant que, juntament amb el nostre Ajuntament i la Diputació, pose de manifest la importàcia soció-cultural de la Banda, programant una sèrie d’actes a celebrar al llarg de tot un any i que ens recorde i perpetue esta Agrupació cómic-taurina-musical .
Per això vos invitem a que festegem tots junts:
L’ANY DEL CENTENARI DE LA FUNDACIO DE LA BANDA “EL EMPASTRE”. CATARROJA-2015
Juan Artola
Cap de la Comissió
(1) Aquí, El Empastre…,pròleg Emilio Porcar, pàg 6. Peregrin-L LLorens
(2) La Defensa, rotativo de Medellín, 22-5-1955, pàg 165 del llibre citat.
Suscribirse a:
Entradas
(
Atom
)
