L’ANY DE L’EMPASTRE

L’ANY DE L’EMPASTRE

Antoni López Quiles, Prv.

Cronista Oficial de Catarroja

 Quan en el meu carrer i en el del costat (Reina-Port) hi havia tantes botigues que era una espècie de centre comercial que tenia capacitat per a tots i força per a preparar grans festes; quan en el poble teníem tants forns que pareix increïble que pogueren sobreviure; quan l’arròs s’escampava pels carrers i alterava l’àmbit de joc dels xiquets; quan la celebració de la Pasqua era tan vivencial que motivà una ritulant composició del mestre Izquierdo; quan la Societat Cultural i Recreativa ABC s’esforçava per donar sentit a la seua denominació i l’òliva d’Atenea que campava en el seu escut posava de manifest, simbòlicament, les inquituds culturals que la impulsaven; quan la piscina i el passeig dels diumenges es constituïen en referents per a la nostra joventut i la de la comarca… inclús abans, la Banda El Empastre no solament destacava, sinó que era tan potent per a transportar el nom de Catarroja per tans llocs del món que no agrairem mai prou a aquells músics la celebritat que adquiriren, perquè, la d’ells, també comportava la del tot poble. Parle de records personals, però la cosa ve d’abans.

En efecte, quan es posà nom a la banda còmico-taurino-musical, no podia imaginar ningú la dimensió internacional que arribaria a tindre. Per a explicar-ho, aludiré als seus viatges a hispano-amèrica,  Europa, etc., i ho il·lustraré amb un exemple expressiu: ellà pels anys de la República (en les eleccions del 33 del segle passat), el polític Indalecio Prieto qualificava la candidatura adversària com «la banda del Empastre»; o la desqualificava, que tot pot ser, encara que la idea que vull subratllar és que la banda tenia tanta notorietat que servia per a qualificar amics o desqualificar adversaris.

Però és possible que eixa denominació tan encertada donara raó d’una de les propostes més autèntiques que ha tingut Catarroja per a fer-nos vibrar, per a entusiasmar-nos des de l’empastre que significava i representava la banda. Si em deixeu fer un joc de paraules, diré que l’Empastre tingué l’art de convertir en art un empastre. Feliç intuïció, per tant, la del nom, perquè en massa ocasions convertim la vida en un gran empastre que urgia l’aportació de la banda per a convertir-ho tot en humor.

Es tractava de proporcionar felicitat en temps no massa fàcils, i de produir-la sense sal grossa, a partir d’un sentit de l’humor elaborat. En le seues actuacions, ells oferien felicitat des de la potència de fer broma simpàtica, elegant; d’ajudar a somriure o a riure superant l’actitud bròfega, i treballant els millors sentiments del públic. I és que, en clau d’humor, portaven a la música i a les seues representacions les situacions quotidianes d’aquell temps, les parodiaven i aconseguien l’entusiasme popular.  

Certament, en aquells temps no tenien la competència de les cadenes de TV –cadenes que, com Prometeu, prometen felicitat i acaben encadenant– però l’acceptació dels assistents a les seues festes sempre ha adquirit calibre superior. L’etiqueta de l’Empastre era garantia per a unes celebracions d’èxit, tal com acredita la lectura del llibre de D. Pelegrí Llorens Aquí el Empastre. Mosaicos de su arte y de su vida, i tal com alguns ens recorden; un servidor també.

Omplir la imatge de Catarroja durant pràcticament cent anys té mèrit; molt de mèrit. Gires internacionals, concerts, gravacions, tot producte d’esforç i preparació admirables, que generen en els catarrogins els millors sentiments d’afecte i d’adhesió. Ara el poble vol fer un gran homenatge a aquells genis del pentagrama i de l’humor, als grans fills de Catarroja, sempre fidels al seu poble: reconeixement, felicitació, aplaudiment, evocació, etc., són deutes que tenim amb la banda i que ara, en virtut del treball que porten a terme els organitzadors i amb suport de la Corporació Municipal i l’ajuda de la Diputació quedaran plasmats en un any dedicat a commemorar un fragment brillant de la nostra història. Per tant, en el programa de les festes patronals, que en tantes ocasions ells contribuïen a engrandir, els oferim la nostra memòria agraïda. Fa molt de goig ser fill i cronista d’un poble que ha generat una empresa humanitzadora tan gran, tan immensa com l’Empastre.

Amb un record sincer i agraït, bones festes a tots!